português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
ROVIRA MARTINEZ, MARTA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 3   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Triar el passat : sobre veritat i memòria / Marta Rovira Martínez
Rovira Martínez, Marta


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 15 (2020) , p. 112-121 (Part V: l'imaginari català col·lectiu
Número mongràfic: La Permanència del fals : dels mites als fakes.



Matèries: Memòria històrica ; Història ; Historiografia ; Identitat nacional
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2020]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Congrés de Cultua Catalana : història i balanç(1975-1977) / Marta Rovira Martínez (ed.)



Catarroja : Editorial Afers, 2020
230 p., 4 làm., 16 p. : il. ; 21 cm (Els llibres del contemporani, 42) 
ISBN 9788416260850

Uns dels actes més rellevants de la commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana fou la realització d'un simposi on es van analitzar el Congrés en el context de la Transició sota el títol d'"El Congrés de Cultura Catalana. Història i balanç (1975-1977)". Les ponències conformen en conjunt aquest llibre, que vol ser una primera aportació global a l'anàlisi històrica i sociològica del Congrés. És, doncs, un llibre que situa el Congrés en aquest marc d'anàlisi, però no deixa de banda una vessant testimonial que, després de quaranta anys, encara serveix per posar el focus en alguns aspectes com ara la intrahistòria i l'experiència viscuda pels mateixos participants. La història i la significació del Congrés de Cultura Catalana han quedat soterrades durant molts anys, només guardades en un llibre interessant de Jaume Fuster sobre el Congrés. Quaranta anys després, la Transició ha esdevingut un passat històric, perquè hi ha noves generacions que no l'han viscuda. La Transició ja no és allò que recorden els que la van viure, sinó allò que els estudiants coneixen a través dels llibres de text i dels documentals televisius. L'inici del segle XXI coincideix amb un canvi generacional important en tots els àmbits de la societat i la política, amb l'aparició d'una nova generació post-Transició. L'estudi del Congrés de Cultura Catalana permet copsar aspectes molt rellevants del canvi que va comportar la Transició política des del punt de vista social i cultural, però sobretot des del punt de vista de les cosmovisions del moviment catalanista. El Congrés va fer possible parlar amb normalitat, per exemple, de l'oficialitat del català (no pas sense debats ni conflictes interns) o de l'articulació territorial dels Països Catalans. En els anys 1976 i 1977 això no era pas banal. (Editorial).



Matèries: Catalanisme ; Congressos ; Transició democràtica ; Nacionalisme ; Llengua catalana ; Cultura
Matèries:Congrés de Cultura Catalana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1975 - 1977
Autors add.:Rovira Martínez, Marta (Ed.)
Autors add.:Memorial Democràtic de Catalunya
Localització: Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Transició franquista : un exercici d'apropiació de la història / Marta Rovira Martínez
Rovira Martínez, Marta


Barcelona : Pòrtic, 2014
311 p. ; 22 cm (Pòrtic visions, 75) 
Premi Carles Rahola d'assaig 2014.
ISBN 9788498093193

Sempre s'ha dit que el preu de la Transició va ser l'oblit del franquisme. Però la Transició no és res més que una gran operació política de memòria, que se sosté sobre uns fonaments que necessiten una revisió crítica. Quines són les arrels de la memòria de la Transició? Quins són els seus condicionants? Per què els líders polítics de la Transició han publicat tantes autobiografies i memòries personals? Quins són els elements que configuren el relat dominant de la Transició? A partir d'aquests preguntes, el llibre s'endinsa en la genealogia d'aquest relat, que ha esdevingut des de l'inici de la mateixa Transició, un comú denominador transmès i assumit per la societat i els partits polítics sense gaire discussió. Ara que la Transició és més criticada que mai, ens cal comprendre qui i com construí aquell relat i per què. (Editorial).



Matèries: Transició democràtica ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1975 - 1980
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3